Antropologia visual

L'antropologia visual és un branca de l'antropologia social que s'ocupa de l'estudi i la producció de fotografia etnogràfica, cinema i, des de mitjans dels anys 1990, nous mitjans. Més recentment ha estat utilitzada per la història de la ciència i la cultura visual.^[1] Encara que de vegades s'ha confós erròniament amb el cinema etnogràfic, l'antropologia visual abasta l'estudi antropològic de totes les representacions visuals com la dansa i altres tipus d'actuacions artístiques, els museus i els arxius, totes les arts visuals i la producció i recepció dels mitjans de comunicació de masses. La història i l'anàlisi de les representacions de moltes cultures formen part de l'antropologia visual i els temes de recerca inclouen: sandpainting, tatuatges, escultures i relleus, pintures rupestres, scrimshaw, joies, jeroglífics, pintures i fotografies. També dins d'aquest àmbit d'actuació es troben els estudis de la perspectiva humana, la relació de la forma visual i la funció, i els usos aplicats i col·laboratius de les representacions visuals.

L'antropologia multimodal comprèn l'últim gir de l'antropologia visual, car considera com les tecnologies emergents com la realitat virtual immersiva, la realitat augmentada, la intel·ligència artificial, les aplicacions mòbil, les xarxes socials i els videojocs, juntament amb el cinema, la fotografia i l'art estan remodelant la recerca, la pràctica i l'ensenyament antropològics.^[2][3]